Els nanomaterials es troben molt de moda avui dia per les seues grans i pràctiques aplicacions tecnològiques, però, encara continuen sent molt costosos pel fet que els compostos usats per produir-los, són molt cars . Cercar nous compostos que permeten reduir els costos sense dubtes impulsarà la indústria nanotecnològica.
Però, per què no buscar als mateixos éssers vius? La natura ofereix una gran varietat d’estructures complexes i resistents a nivell nanoscòpic, un clar exemple és la mateixa molècula d’ADN, a més, comptem amb certes proteïnes estructurals com els microtúbuls, o millor encara, una capaç de multiplicar-se i transportar informació, els virus.

La modificació genètica dels virus es va fer a l’ institut de Biociències i Biotecnologia de la Universitat de Maryland. Aquestos virus modificats van ser gastats per infectar les fulles de les plantes de tabac. Després d’unes setmanes, van recol•lectar les fulles infectades i van procedir a extreure els virus d’elles mitjançant trituracions, filtracions, i altres mètodes fisicoquímics com l’extracció de dissolvent.

Després, van usar aquesta solució de virus per a banyar una placa metàl•lica, on els virus, gràcies a les seves modificacions genètiques, s’adheriran a la superfície de l’elèctrode metàl•lic de manera organitzada. Després, aquesta placa envoltada pel virus és coberta amb un metall conductor com el Níquel. Aquesta cobertura ,a més, ofereix una protecció perquè el virus no puga contaminar les superfícies en les que es posa en contacte. Finalment, aquest elèctrode és usat per a la fabricació de bateries alcalines, el qual podria ser portat a nivell industrial.

Sense dubtes, l’ús d’aquests virus és una molt bona alternativa ja que és barata, renovable i eficient.

Bibliografia: http://www.eng.umd.edu/html/media/release.php?id=71

Els símptomes poden variar depenent de la soca del virus, la susceptibilitat i edat de la planta i les condicions ambientals.

En general, les varietats susceptibles mostren símptomes progressius en forma de decoloració de les fulles joves, que apareixen als 5 o 6 dies després de la infecció, seguit d’un clapejat en forma de mosaic d’àrees verdes de diferent intensitat. Les plantes infectades normalment presenten un creixement reduït i anormal, amb fulles més petites i deformades.

Les plantes infectades en fase avançada desenvolupen els símptomes només a les fulles apicals.

Algunes varietats de tabac són hipersensibles i els teixits es necrosen molt ràpidament al punt d’infecció, apareixent com petites taques seques d’1 a 2 mm de diàmetre. Aquesta reacció de la planta impedeix la difusió del virus a altres parts de la mateixa.

Bibliografia: http://www.ecured.cu/index.php/Virus_del_mosaico_del_tabaco#S.C3.ADntomas_y_da.C3.B1os

Estudi on es va determinar el efecte de les diferents substàncies sobre la transmissió mecànica del virus del mosaic del tabac (TMV).

control-quimico-transmision-del-virus-del-mosaico-del-tabaco-manejo-plantas

–    Tots els virus poden ser transmesos a algunes plantes mitjançant la inoculació mecànica, però no totes podem infectar i establir una infecció. En teoria les partícules virals poden introduir-se en les cèl•lules vives mitjançant aquest mètode, però per a que el virus siga funcional resulta necessari que es donen una sèrie de condicions, tal com:  el grau de susceptibilitat de la cèl•lula receptora, funcionament del genoma viral dintre de la cèl•lula, factors ambientals, etc. La transmissió mecànica és definida com el procés ,mitjançant el qual, les partícules de virus són introduïdes en la planta, a través de les ferides que aquesta presente. Així, per tant, la supervivència a llarg termini  del TMV es dona en el ambient o per transmissió mecànica passiva de una planta a una altra.

Font:

http://www.apsnet.org/edcenter/intropp/PathogenGroups/Pages/PlantVirusesEspanol.aspx

http://www.slideshare.net/themena1/manual-de-virus-virus-fitopatgenos-5039306 (Universitat autònoma de Sinaloa)

Article d’interés: Ford, R. and T. Evans 2003. Tobacco mosaic virus. The Plant Health Instructor. DOI: 10.1094/PHI-K-2003-0528-01

Figura 2

El següent pas al cicle de reproducció viral és el moviment del virus a les cèl•lules veïnes de la cèl•lula on ha tingut lloc l’ infecció en primera instància. El transport dels genomes virals o virions a les cèl•lules veïnes es produeix a través de petits canals, anomenats plasmodesmes, que formen les connexions entre les cèl•lules vegetals. Una gran quantitat de virus produeixen proteïnes de moviment que modifiquen els canals plamodesmatics i possibiliten el moviment viral cap a les cèl•lules del voltant. En aquest diagrama  (figura 2)es mostra com es produeix el moviment de TMV des de una cèl•lula infectada cap a una cèl•lula veïna no iDnfectada.

El procés de moviment de cèl•lula acèl•lula és relativament lent: el temps de multiplicació viral en una cèl•lula i el seu posterior desplaçament a una altra, varia entre una i varies hores. Per a que el virus puga colonitzar exitosament tota la planta, el virus necessita ingressar al sistema vascular. El procés de transport sistèmic o de llarga distància normalment es dona a través dels tubs cribrosos del floema, on els virus es mouen passivament. Després de que tinga lloc una dispersió relativament ràpida (centímetres per hora) en el floema, el virus passa del floema a les cèl•lules adjacents, on es reprodueix i es dispersa de cèl•lula a cèl•lula. El temps que transcorre entre la infecció inicial de una o poques cèl•lules i la infecció sistèmica del hoste varia entre uns pocs dies a unes poques setmanes, en el cas del TMV.  La transmissió del virus de una planta a una altra, completa el cicle de vida del virus.

Font: http://www.apsnet.org/edcenter/intropp/PathogenGroups/Pages/PlantVirusesEspanol.aspx

Com qualsevol altre organisme, la informació per a la replicació dels virus està contesa dintre dels seus genomes.
Encara que el material genètic de la majoria dels organismes consisteix en DNA de doble cadena (DNAcd), únicament una minoria dels virus vegetals presenta genomes de DNAcd. Els genomes d’altres virus vegetals estan compostos per DNA de cadena simple (DNAcs). No obstant això, la majoria dels virus vegetals no gasten DNA en ningun moment. En canvi, els genomes de casi tots els virus vegetals estan formats per RNA. Una gran part  d’aquestos genomes estan compostos per RNA de cadena simple (RNAcs), que presenten la mateixa polaritat (sentit positiu) que les molècules de RNA missatger de la cèl•lula. Alguns virus de RNA gasten RNAcs de polaritat negativa

El cicle de vida del TMV s’inicia amb la penetració del virió en la cèl•lula. Els virus vegetals no poden penetrar per si mateixos la cutícula y la paret cel•lular de les plantes. Es pensa que el virió ingressa al citoplasma de la cèl•lula de forma passiva, a través de ferides causades per dany mecànic a la cutícula i la paret cel•lular. Una vegada que la planta ha sigut infectada, la cèl•lula intervé en l’expressió del genoma proporcionant-li al virus el seu aparell de traducció. La traducció d’ARN viral al citoplasma produeix proteïnes virals que són necessàries per a completar el cicle de vida del virus.
Tots els virus deuen de formar al menys tres tipus fonamentals de proteïnes: proteïnes de replicació essencials pera a la producció d’àcids nucleics, proteïnes estructurals que conformen la coberta proteica i altres components del virions, i finalment, proteïnes de moviment que serveixen com a intermediaris en el transport dels virus entre les cèl•lules vegetals. A continuació, les proteïnes de replicació viral es combinen amb les proteïnes cel•lulars per a produir un complex de proteïnes que fabriquen múltiples copies del genoma viral. Aquestos noves genomes interactuen amb les proteïnes estructurals per a donar lloc a nous virions. En aquest diagrama (figura1) es presenta els passos que es donen dintre de la cèl•lula durant la replicació del virus del mosaic del tabac (TMV).

Font:http://www.apsnet.org/edcenter/intropp/PathogenGroups/Pages/PlantVirusesEspanol.aspx